18 de juny 2008

EL MEDITERRANI HA PERDUT EL 97% DELS TAURONS





Avui el diari El Periodico de Catalunya ha publicat un article que crec que és bastant escandalòs.

Hi ha molta gent que es creu o es vol creure que al Mediterrani no hi han taurons o que n'hi han molt pocs. Doncs no és així. És més, aquest article descriu Espanya com un dels països pioners en el comerç i exportació d'aletes de tauró: "El 1999 va ser número 1 mundial al vendre unes 2.000 tones d'aletes de taurons a Hong Kong" Des d'aleshores, les captures han anat decreixent pero Espanya segueix ocupant una posició líder pel que fa a les exportacions.


A part, la contaminació, la destrucció dels seus hàbitats (zones costaneres on es reprodueixen) i el desconeixement popular han ajudat a aquesta disminució dels taurons al Mar Mediterràni.

Encara que la majoria de les espècies són inofensives és un animal mal vist, cosa que dificulta la sensibilització social per protegir-lo.

Des de ben petita a casa sempre he sentit com el meu pare explicava que quan ell era petit (anys 50) a la platja de Mataró havia sentit més d'una i de dues vegades el crit de : "Tintoreres! Tothom fora de l'aigua!". I ara? Amb prou feines quan surt a navegar pots veure algun d'aquests animals.
I, jo dintre d'uns anys, als meus fills què els hi explicaré?? Que fa molts anys hi havien taurons al Mediterrani i que ara ja nomès es troben a l'Aquarium de Barcelona??? No, gràcies.

Si la societat no pressiona és difícil que les autoritats actuïn.






1 comentari:

Unknown ha dit...

No puc estar més d'acord. És una pena que al Mediterrani cada vegada hi hagi menys taurons. Perquè de ser-hi, hi són ("haberlos haylos"); i si no n'hi ha més és degut a la sobrepesca.
Jo també porto en aquest món 25 anys i tinc un pis a Blanes al que fins a la meva adolescència hi he estiuejat cada any. El cas, és que teníem una barqueta amb la que sortíem a pescar i en 2 d'aquests tants estius tinc el privelegi de poder dir que he vist un tauró (2 en total).
En el 1r cas crec que jo tenia uns 11-12 anys. I en el 2n en tindria uns 13-14. L'espècie d'aquest últim cas, estic segur que era una tintorera o un "marrajo" (crec que en català és solraig, però el seu nom popular en anglès és el mako shark), ja que vaig poder veure l'aleta dorsal perfectament (ambdues espècies tenen una aleta dorsal molt semblant); i pel tamany d'aquesta, crec que l'esqual sobrepassava els 2 metres. I el tauró del 1r cas, tot i que no li vaig poder veure l'aleta dorsal (només el meu pare la va veure, perquè va ser en el seu pas per popa, on sempre es posava el meu pare, quan la va ensenyar) era un esqual petit (de més o menys 1 metre), però pel seu color marronòs de tot el seu llom m'aventuraria a dir (potser em flipo) que era un tauró blanc (només és una hipotesi meva).
La veritat és que veure un tauró des d'una posició segura és una experiència gratificant. I és un autèntica pena que un mar com el mediterrani (que era ric en taurons) i és (o era) ric en diversitat d'espècies hagi perdut un 97% dels seus esquals.
Tant de bo hi hagués més gent com nosaltres que els hi afecti un fet com aquest, perquè amb una massa social més gran i amb més suport estic segur que podríem fer-hi alguna cosa.
Atentament,

Dani